AUTOR, MUNCH

LA TOMBA DE RILKE

(Rarogne, Valais)

Reposes en l'extrem

cementiri, damunt la roca fosca,

amb l'heura muntanyana, que no tem

el gebre del febrer. Tens una creu ben tosca,

de fossar de pastors i camperols,

i cenyeix el teu clos una pedra corcada

com les arques de núvia. Neus i sols

han fet grisa la creu, amb color de boirada.

Però en la teva tomba hi ha una mica d'urc:

un escut cisellat, una mica de faula

de l'Àustria antiga, coronant el burg

solitari i extrem de la teva paraula.

Ací reposa el front que s'inclinà sovint

al silenci i a l'ombra;

i quan el vent dels Alps la neu escombra

damunt l'herbeta morta, els camperols, venint

de les vinyes, on tenen els ceps forma de lira,

no saben que s'amaga sota la creu el blau

i la por dels teus ulls d'infant, i que sospira

l'heura sobre el teu cor que ignorava la pau.

MARIÀ MANENT

                                                                       HAIKU
                       
                                                               RAIG DE LLUM
                                                               SURTS DEL VELL VITRALL
                                                                TEMPLE ANTIC.

                                                                                                   C.COROMINAS

                           

 

HAIKU

Raig de llum

Surts del vell vitrall

Temple antic..


C. COROMINAS

   TURNER

             Veles e vent

Veles e vents han mos desigs complir, 

faent camins dubtosos per la mar. 

Mestre i Ponent contra d’ells veig armar; 

Xaloc, Llevant, los deuen subvenir 

ab llurs amics lo Grec e lo Migjorn, 

fent humils precs al vent tramuntanal 

que en son bufar los sia parcial 

e que tots cinc complesquen mon retorn. 

Bullirà el mar com la cassola en forn, 

mudant color e l’estat natural, 

e mostrarà voler tota res mal 

que sobre si atur un punt al jorn; 

grans e pocs peixs a recors correran 

e cercaran amagatalls secrets; 

fugint al mar, on són nodrits e fets, 

per gran remei en terra eixiran. 

Amor, de vós io en sent més que no en sé, 

de què la part pijor me’n romandrà; 

e de vós sap lo qui sens vós està. 

A joc de daus vos acompararé. 

           AUSIÀS MARCH
 

HAIKU


Vent de tardor 

m'acarones el cos

Dolça brisa.


C. COROMINAS

AUTOR C. MONET

LA GINESTA

La ginesta altre vegada,

la ginesta amb tanta olor,

és la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada

he pujat dalt del serrat:

de la primera besada

m'ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,

feia un sol molt resplendent:

la ginesta es regirava

furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:

la tisora va en renou

desflorant tanta hermosura

fins que el cor me n'ha dit prou.

Amb un vimet que creixia

innocent a vora seu

he lligat la dolça aimia

ben estreta en un pom breu.

Quan l'he tinguda lligada

m'he girat de cara al mar...

M'he girat al mar de cara,

que brillava com cristall;

he aixecat el pom enlaire

i he arrencat a córrer avall. 

                                                                          JOAN MARAGALL

                                                 
                                                                              HAIKU
                                                         
                                                                         ENTRA AL BOSC

                                                                          ABRAÇAT AL VELL ARBRE
                                                                     
                                                                          REP SAVIESSA.
         
                                                                                                      C. COROMINAS

                                                           

MANDALES

                                             

                                                 




              AUTOR,   MARC CHAGALL





                                                   

DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT...

Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.
Dels sofriments passats tinc l’ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.
Del llim d’aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!
I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal...
I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal.

Setembre 1936

                                  MÀRIUS TORRES        


                                                                HAIKU

                                                    COS EN CALMA
                                                    SILENCI A LÁNIMA    

                                                     TU HO  ETS TOT.
                                               
   
                                                                                      C. COROMINAS                                      

AUTOR BOTICELL

OBRA, EL NAIXEMENT DE VENUS, (FRAGMENT)








       NO EM DESPULLEU

           

Abans
que el gran compàs no em paralitzi
amb la geometria de la mort
no em despulleu.
No em despulleu del temps
ni d'aquells mots
que, fins gebrats, jo feia càlids.
Sé que el meu cant
avui
no arribarà
ni a les òrbites baixes
i el món em pesarà. Tant és.
Deixeu-me.
Deixeu-me el formigueig
d'aquest cap ple de festa
i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca,
calç apagada, encesa, poca cosa,
no res,
amb els peus nus.  

Sé  caminar descalça. I més. 

I encara sé:
només el que s'esborra
té importància.

                                 FELISA FUSTER      


                                         HAIKU
                             
                                 ÉSSER DE LLUM
         
                                 DINS L'ESPAI VIUS

                                  LA LLUNA T'ACULL.
                           






 .

 

   
                                          C. COROMINAS

 

AUTOR  SALVADOR DALI

L'ombra de l'altre mar

-

Hauràs de tornar a escriure

l'obscur epíleg de la teva lògica,

ja que ignores, encara, noms d'ocells

I d'eines oblidades de conreu.

El déu de les mans buides ha tornat

cercant el que no has escrit encara.

Hauràs de prendre al desencís la pròpia,

desitjada grandesa, ja que, sempre,

a les teves històries hi surten

columnes i ponents,

un vell costum de solitari.

-

Recull el patrimoni del matí

damunt la sorra on els petits cargols

mostren la simetria

de l'espiral, centre de llur bellesa.

Mira dins teu: petxines de la nit,

nacre de la claror, roc del silenci.

Tot trencat per tempestes de la llum

i retornat amb cura a les arenes

d'aquest tardà coneixement de tu.

       
       
                   JOAN MARGARIT


                   HAIKU
       

                  RETALLS DE CEL
                   COLORS BLAUS I ROSES
                    OBRA CREADA.
                                                        C. COROMINAS