AUTOR, MUNCH

LA TOMBA DE RILKE

(Rarogne, Valais)

Reposes en l'extrem

cementiri, damunt la roca fosca,

amb l'heura muntanyana, que no tem

el gebre del febrer. Tens una creu ben tosca,

de fossar de pastors i camperols,

i cenyeix el teu clos una pedra corcada

com les arques de núvia. Neus i sols

han fet grisa la creu, amb color de boirada.

Però en la teva tomba hi ha una mica d'urc:

un escut cisellat, una mica de faula

de l'Àustria antiga, coronant el burg

solitari i extrem de la teva paraula.

Ací reposa el front que s'inclinà sovint

al silenci i a l'ombra;

i quan el vent dels Alps la neu escombra

damunt l'herbeta morta, els camperols, venint

de les vinyes, on tenen els ceps forma de lira,

no saben que s'amaga sota la creu el blau

i la por dels teus ulls d'infant, i que sospira

l'heura sobre el teu cor que ignorava la pau.

MARIÀ MANENT

                                                                       HAIKU
                       
                                                               RAIG DE LLUM
                                                               SURTS DEL VELL VITRALL
                                                                TEMPLE ANTIC.

                                                                                                   C.COROMINAS

                           

 

HAIKU

Raig de llum

Surts del vell vitrall

Temple antic..


C. COROMINAS

   TURNER

             Veles e vent

Veles e vents han mos desigs complir, 

faent camins dubtosos per la mar. 

Mestre i Ponent contra d’ells veig armar; 

Xaloc, Llevant, los deuen subvenir 

ab llurs amics lo Grec e lo Migjorn, 

fent humils precs al vent tramuntanal 

que en son bufar los sia parcial 

e que tots cinc complesquen mon retorn. 

Bullirà el mar com la cassola en forn, 

mudant color e l’estat natural, 

e mostrarà voler tota res mal 

que sobre si atur un punt al jorn; 

grans e pocs peixs a recors correran 

e cercaran amagatalls secrets; 

fugint al mar, on són nodrits e fets, 

per gran remei en terra eixiran. 

Amor, de vós io en sent més que no en sé, 

de què la part pijor me’n romandrà; 

e de vós sap lo qui sens vós està. 

A joc de daus vos acompararé. 

           AUSIÀS MARCH
 

HAIKU


Vent de tardor 

m'acarones el cos

Dolça brisa.


C. COROMINAS