AUTOR HENRY MATISSE

OBRA  LA DANSA

Anells d'aigua

 (Maria del Mar Bonet - Javier Mas)

Creix la lluna dins l'anell,

el meu anell d'aigua.

Com em brillarà la mà

amb la gota de rosada!

La bona tarda de pluja

ha fet respirar el jardí,

que guarda com un tresor

una gota a cada fulla.

Aniré per camins

que no tenen guarda

i m'asseuré respirant

ben a prop de les plantes.

Si sento el teu alè prop meu,

em tornaré aigua estancada,

escaleta per pujar,

flor de baladre,

roseta del roser blanc

i palmera enamorada.

M'han robat el meu anell

amb la gemma de color d'aigua.

A quina mà creixerà

la lluna que jo estimava?

Expo josefa tolrà

autora JOSEFA TOLRÁ  PINTORA I MÈDIUM

                       

LA VEU ESCRITA

LA VEU ESCRITA

Passen les hores, els dies, les setmanes.

El mes passat ja és molt de temps.

El rellotge toca contínuament l'hora.

El sol de març tot ho adoba.

(No estem amb un lleó que trepitja els ocells

i té un lloro a l'orella.)

Ara m'arrepenjo en una paret.

He fet servir d'escombra aquests poemes

per netejar racons del pensament.

Alguna vegada m'he pintat de negre,

però les frases han sortit directes

i s'han convertit en una eina

de la tenacitat contra la pega.

A partir d'un cert grau de poder

el judici moral ja no és possible.

Els interessos de les nacions

veiem que pugen sobre els drets humans.

Venen com fan les coses

i no les coses que fan.

La millor sort dels daus és no jugar-hi.

Muntanya avall tothom entra a la dansa.

No hi ha ningú que traci una muralla.

Els catalans preguntem

i els forasters no contesten.

Per això sóc dels qui creuen que l'aigua és trista.

Veig en els sorolls

la prolongació de les paraules.

Encara som lluny d'un cel sense núvols

i a la terra els déus estan en males mans.

La santa obediència al servei de qui

no és sant poc sembla una virtut.

Als llibres sagrats hi surten cucs

que s'alimenten de lletra morta.

Quan estic pensatiu m'agrada tenir obert.

No puc afegir res més

a la veritat que porto dintre.

    JOAN BROSSA

EL POETA FOU UN GRAN  ADMIRADOR DE LA PINTORA

       

   VINYES VERDES

Vinyes verdes vora el mar:

ara que el vent no remuga,

us feu més verdes, i encar

teniu la fulla poruga,

vinyes verdes vora el ma

Vinyes verdes del coster:

sou més fines que l'userda.

Verd vora el blau mariner,

vinyes amb la fruita verda,

vinyes verdes del coster

Vinyes verdes, dolç repòs

vora la vela que passa;

cap al mar blinqueu el cos

sense decantar-vos massa,

vinyes verdes, dolç repòs

.

Vinyes verdes, soledat

del verd en l'hora calenta.

Raïm i cep retallat

damunt la terra lluenta;

vinyes verdes, soledat

.

Vinyes que dieu adéu

al llagut i a la gavina

i el fi serrellet de neu

que ara neix i que ara fina ...

Vinyes que dieu adéu

!

Vinyes verdes del meu cor ...

Dins del cep s'adorm la tarda,

raïm negre, pàmpol d'or,

aigua, penyal i basarda.

Vinyes verdes del meu cor

 ...

Vinyes verdes vora el mar,

verdes a punta de dia,

verd suau de cap al tard ...

Feu-nos sempre companyia,

vinyes verdes vora el mar!

JOSEP MARIA DE SAGARRA 

AUTOR PABLO PICASSO 

TÌTOL DUES DONES

MESTER D'AMOR

Añadir leyenda

Autor, Gustav Kleimt

 Obra, El  Bes

MESTER D'AMOR

A Enric Casanoves

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa despré  s

que és sempre als llavis que l'amor perdura

    .

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada.

Deixa't besar -sacrifici fervent-

com més roent més fidel la besada

                                                      .

¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

                                                   

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar

i si et quedava enyorbesa de nou, que la vida és comptada.

Aquest poema com altres del poeta van ser musicats i cantats per la cantant     

Teresa Rebull,que va ser per mi una bona companya de viatge, quan anava al 

Monestir de SANT MIQUEL DE CUIXÁ a Praga de Conflent, petit oasi per els 

 catalans que estimaven la llengua i la cultura del nostre  país.

 JOAN SALVAT-PAPASSEIT