AUTOR C. MONET

LA GINESTA

La ginesta altre vegada,

la ginesta amb tanta olor,

és la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada

he pujat dalt del serrat:

de la primera besada

m'ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,

feia un sol molt resplendent:

la ginesta es regirava

furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:

la tisora va en renou

desflorant tanta hermosura

fins que el cor me n'ha dit prou.

Amb un vimet que creixia

innocent a vora seu

he lligat la dolça aimia

ben estreta en un pom breu.

Quan l'he tinguda lligada

m'he girat de cara al mar...

M'he girat al mar de cara,

que brillava com cristall;

he aixecat el pom enlaire

i he arrencat a córrer avall. 

                                                                          JOAN MARAGALL

                                                 
                                                                              HAIKU
                                                         
                                                                         ENTRA AL BOSC

                                                                          ABRAÇAT AL VELL ARBRE
                                                                     
                                                                          REP SAVIESSA.
         
                                                                                                      C. COROMINAS

                                                           

MANDALES

                                             

                                                 




              AUTOR,   MARC CHAGALL





                                                   

DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT...

Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.
Dels sofriments passats tinc l’ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.
Del llim d’aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!
I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal...
I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal.

Setembre 1936

                                  MÀRIUS TORRES        


                                                                HAIKU

                                                    COS EN CALMA
                                                    SILENCI A LÁNIMA    

                                                     TU HO  ETS TOT.
                                               
   
                                                                                      C. COROMINAS