AUTOR BOTICELL

OBRA, EL NAIXEMENT DE VENUS, (FRAGMENT)








       NO EM DESPULLEU

           

Abans
que el gran compàs no em paralitzi
amb la geometria de la mort
no em despulleu.
No em despulleu del temps
ni d'aquells mots
que, fins gebrats, jo feia càlids.
Sé que el meu cant
avui
no arribarà
ni a les òrbites baixes
i el món em pesarà. Tant és.
Deixeu-me.
Deixeu-me el formigueig
d'aquest cap ple de festa
i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca,
calç apagada, encesa, poca cosa,
no res,
amb els peus nus.  

Sé  caminar descalça. I més. 

I encara sé:
només el que s'esborra
té importància.

                                 FELISA FUSTER      


                                         HAIKU
                             
                                 ÉSSER DE LLUM
         
                                 DINS L'ESPAI VIUS

                                  LA LLUNA T'ACULL.
                           






 .

 

   
                                          C. COROMINAS

 

AUTOR  SALVADOR DALI

L'ombra de l'altre mar

-

Hauràs de tornar a escriure

l'obscur epíleg de la teva lògica,

ja que ignores, encara, noms d'ocells

I d'eines oblidades de conreu.

El déu de les mans buides ha tornat

cercant el que no has escrit encara.

Hauràs de prendre al desencís la pròpia,

desitjada grandesa, ja que, sempre,

a les teves històries hi surten

columnes i ponents,

un vell costum de solitari.

-

Recull el patrimoni del matí

damunt la sorra on els petits cargols

mostren la simetria

de l'espiral, centre de llur bellesa.

Mira dins teu: petxines de la nit,

nacre de la claror, roc del silenci.

Tot trencat per tempestes de la llum

i retornat amb cura a les arenes

d'aquest tardà coneixement de tu.

       
       
                   JOAN MARGARIT


                   HAIKU
       

                  RETALLS DE CEL
                   COLORS BLAUS I ROSES
                    OBRA CREADA.
                                                        C. COROMINAS

 

L'ombra de l'altre mar

-

Hauràs de tornar a escriure

l'obscur epíleg de la teva lògica,

ja que ignores, encara, noms d'ocells

I d'eines oblidades de conreu.

El déu de les mans buides ha tornat

cercant el que no has escrit encara.

Hauràs de prendre al desencís la pròpia,

desitjada grandesa, ja que, sempre,

a les teves històries hi surten

columnes i ponents,

un vell costum de solitari.

-

Recull el patrimoni del matí

damunt la sorra on els petits cargols

mostren la simetria

de l'espiral, centre de llur bellesa.

Mira dins teu: petxines de la nit,

nacre de la claror, roc del silenci.

Tot trencat per tempestes de la llum

i retornat amb cura a les arenes

d'aquest tardà coneixement de tu.

         
         
                   JOAN MARGARIT

NITS BLANQUES

   

LA POESIA DELS TEUS ULLS

Molt sovint, quan ve la nit, 

se m’emporta una fada: 

la bellesa dels teus ulls 

- negre intens sobre mar blanca - 

sempre incerts a la mirada. 

I així, gelós, vaig desfent 

cançons que m’acostin a ella. Però... 

La poesia dels teus ulls 

sé que no la podré escriure, 

cada vers que jo trobés 

en el paper se’m moriria 

del dolor de no ser prou fidel. 

 

Però sé que no m’he de cansar 

de buscar aquell llenguatge amic 

que m’acosti a la poesia dels teus ulls, 

malgrat que no la pugui escriure  
, 

però així lluitaré amb mi, 

esperant sempre una albada, 

àvid de sorprendre la teva mirada. 

       
                                                                     LLUÍS LLAC


                                                                             HAIKU

                                                                        SOMNI DE MAR
                                                                        BELLESA GLAUCA
                                                                        SILENCI D'AIGUA.
                                                             


                                                       
                                                                                  C. COROMINAS
                                                                                 
                             
 

                                                               

 

                                    AUTOR, JOHANNES VERMEER
                                    OBRA, LA NOIA DE LA PERLA

                                 




                                                            marcada per la terra

                           Marcada per la terra on he nascut,

Oberta com és ella, vull ser clara.

No pretenc posseir altra virtut.

Tot el que tinc m'és prou. Adés i ara

Somnio obrir camins entenedors,

Els que tothom podrà seguir algun dia.

Retinc als ulls la força dels colors,

Respiro de la terra l'alegria,

Avanço enmig dels versos, que són flors

Tallades al jardí de la poesia.

Vull sentir-me vibrant i receptiva

Amb el sol, el meu sol, sempre a la mà.

Yacht sense moll, no vaig a la deriva

Retrobo sempre el lloc on ancorar.

Espero, crec, afirmo, i de vegades

Desitjo el ritme intens de les onades

Acompassar-hi el meu i fer-lo clar.

I si pogués, amics, ai, si pogués

Treballar més per a poder després

Reposar en el repòs fet herba blana!

Un vers a flor de boca, que restés

Labiat com petita flor boscana,

La pau a prop de tots els meus rosers

Or de blat i de sol a la vessana.

La meva vida no desitja més.

MONTSERRAT VAYREDA  

HAIKU

OBRE LES MANS

PREN EL FIL DE PLATA


CAMÍ DE LLUM


 
C.COROMINAS