AUTOR, MUNCH

LA TOMBA DE RILKE

(Rarogne, Valais)

Reposes en l'extrem

cementiri, damunt la roca fosca,

amb l'heura muntanyana, que no tem

el gebre del febrer. Tens una creu ben tosca,

de fossar de pastors i camperols,

i cenyeix el teu clos una pedra corcada

com les arques de núvia. Neus i sols

han fet grisa la creu, amb color de boirada.

Però en la teva tomba hi ha una mica d'urc:

un escut cisellat, una mica de faula

de l'Àustria antiga, coronant el burg

solitari i extrem de la teva paraula.

Ací reposa el front que s'inclinà sovint

al silenci i a l'ombra;

i quan el vent dels Alps la neu escombra

damunt l'herbeta morta, els camperols, venint

de les vinyes, on tenen els ceps forma de lira,

no saben que s'amaga sota la creu el blau

i la por dels teus ulls d'infant, i que sospira

l'heura sobre el teu cor que ignorava la pau.

MARIÀ MANENT

                                                                       HAIKU
                       
                                                               RAIG DE LLUM
                                                               SURTS DEL VELL VITRALL
                                                                TEMPLE ANTIC.

                                                                                                   C.COROMINAS

                           

 

HAIKU

Raig de llum

Surts del vell vitrall

Temple antic..


C. COROMINAS

   TURNER

             Veles e vent

Veles e vents han mos desigs complir, 

faent camins dubtosos per la mar. 

Mestre i Ponent contra d’ells veig armar; 

Xaloc, Llevant, los deuen subvenir 

ab llurs amics lo Grec e lo Migjorn, 

fent humils precs al vent tramuntanal 

que en son bufar los sia parcial 

e que tots cinc complesquen mon retorn. 

Bullirà el mar com la cassola en forn, 

mudant color e l’estat natural, 

e mostrarà voler tota res mal 

que sobre si atur un punt al jorn; 

grans e pocs peixs a recors correran 

e cercaran amagatalls secrets; 

fugint al mar, on són nodrits e fets, 

per gran remei en terra eixiran. 

Amor, de vós io en sent més que no en sé, 

de què la part pijor me’n romandrà; 

e de vós sap lo qui sens vós està. 

A joc de daus vos acompararé. 

           AUSIÀS MARCH
 

HAIKU


Vent de tardor 

m'acarones el cos

Dolça brisa.


C. COROMINAS

AUTOR C. MONET

LA GINESTA

La ginesta altre vegada,

la ginesta amb tanta olor,

és la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada

he pujat dalt del serrat:

de la primera besada

m'ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,

feia un sol molt resplendent:

la ginesta es regirava

furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:

la tisora va en renou

desflorant tanta hermosura

fins que el cor me n'ha dit prou.

Amb un vimet que creixia

innocent a vora seu

he lligat la dolça aimia

ben estreta en un pom breu.

Quan l'he tinguda lligada

m'he girat de cara al mar...

M'he girat al mar de cara,

que brillava com cristall;

he aixecat el pom enlaire

i he arrencat a córrer avall. 

                                                                          JOAN MARAGALL

                                                 
                                                                              HAIKU
                                                         
                                                                         ENTRA AL BOSC

                                                                          ABRAÇAT AL VELL ARBRE
                                                                     
                                                                          REP SAVIESSA.
         
                                                                                                      C. COROMINAS

                                                           

MANDALES

                                             

                                                 




              AUTOR,   MARC CHAGALL





                                                   

DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT...

Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.
Dels sofriments passats tinc l’ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.
Del llim d’aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!
I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal...
I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal.

Setembre 1936

                                  MÀRIUS TORRES        


                                                                HAIKU

                                                    COS EN CALMA
                                                    SILENCI A LÁNIMA    

                                                     TU HO  ETS TOT.
                                               
   
                                                                                      C. COROMINAS                                      

AUTOR BOTICELL

OBRA, EL NAIXEMENT DE VENUS, (FRAGMENT)








       NO EM DESPULLEU

           

Abans
que el gran compàs no em paralitzi
amb la geometria de la mort
no em despulleu.
No em despulleu del temps
ni d'aquells mots
que, fins gebrats, jo feia càlids.
Sé que el meu cant
avui
no arribarà
ni a les òrbites baixes
i el món em pesarà. Tant és.
Deixeu-me.
Deixeu-me el formigueig
d'aquest cap ple de festa
i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca,
calç apagada, encesa, poca cosa,
no res,
amb els peus nus.  

Sé  caminar descalça. I més. 

I encara sé:
només el que s'esborra
té importància.

                                 FELISA FUSTER      


                                         HAIKU
                             
                                 ÉSSER DE LLUM
         
                                 DINS L'ESPAI VIUS

                                  LA LLUNA T'ACULL.
                           






 .

 

   
                                          C. COROMINAS

 

AUTOR  SALVADOR DALI

L'ombra de l'altre mar

-

Hauràs de tornar a escriure

l'obscur epíleg de la teva lògica,

ja que ignores, encara, noms d'ocells

I d'eines oblidades de conreu.

El déu de les mans buides ha tornat

cercant el que no has escrit encara.

Hauràs de prendre al desencís la pròpia,

desitjada grandesa, ja que, sempre,

a les teves històries hi surten

columnes i ponents,

un vell costum de solitari.

-

Recull el patrimoni del matí

damunt la sorra on els petits cargols

mostren la simetria

de l'espiral, centre de llur bellesa.

Mira dins teu: petxines de la nit,

nacre de la claror, roc del silenci.

Tot trencat per tempestes de la llum

i retornat amb cura a les arenes

d'aquest tardà coneixement de tu.

       
       
                   JOAN MARGARIT


                   HAIKU
       

                  RETALLS DE CEL
                   COLORS BLAUS I ROSES
                    OBRA CREADA.
                                                        C. COROMINAS

 

L'ombra de l'altre mar

-

Hauràs de tornar a escriure

l'obscur epíleg de la teva lògica,

ja que ignores, encara, noms d'ocells

I d'eines oblidades de conreu.

El déu de les mans buides ha tornat

cercant el que no has escrit encara.

Hauràs de prendre al desencís la pròpia,

desitjada grandesa, ja que, sempre,

a les teves històries hi surten

columnes i ponents,

un vell costum de solitari.

-

Recull el patrimoni del matí

damunt la sorra on els petits cargols

mostren la simetria

de l'espiral, centre de llur bellesa.

Mira dins teu: petxines de la nit,

nacre de la claror, roc del silenci.

Tot trencat per tempestes de la llum

i retornat amb cura a les arenes

d'aquest tardà coneixement de tu.

         
         
                   JOAN MARGARIT

NITS BLANQUES

   

LA POESIA DELS TEUS ULLS

Molt sovint, quan ve la nit, 

se m’emporta una fada: 

la bellesa dels teus ulls 

- negre intens sobre mar blanca - 

sempre incerts a la mirada. 

I així, gelós, vaig desfent 

cançons que m’acostin a ella. Però... 

La poesia dels teus ulls 

sé que no la podré escriure, 

cada vers que jo trobés 

en el paper se’m moriria 

del dolor de no ser prou fidel. 

 

Però sé que no m’he de cansar 

de buscar aquell llenguatge amic 

que m’acosti a la poesia dels teus ulls, 

malgrat que no la pugui escriure  
, 

però així lluitaré amb mi, 

esperant sempre una albada, 

àvid de sorprendre la teva mirada. 

       
                                                                     LLUÍS LLAC


                                                                             HAIKU

                                                                        SOMNI DE MAR
                                                                        BELLESA GLAUCA
                                                                        SILENCI D'AIGUA.
                                                             


                                                       
                                                                                  C. COROMINAS
                                                                                 
                             
 

                                                               

 

                                    AUTOR, JOHANNES VERMEER
                                    OBRA, LA NOIA DE LA PERLA

                                 




                                                            marcada per la terra

                           Marcada per la terra on he nascut,

Oberta com és ella, vull ser clara.

No pretenc posseir altra virtut.

Tot el que tinc m'és prou. Adés i ara

Somnio obrir camins entenedors,

Els que tothom podrà seguir algun dia.

Retinc als ulls la força dels colors,

Respiro de la terra l'alegria,

Avanço enmig dels versos, que són flors

Tallades al jardí de la poesia.

Vull sentir-me vibrant i receptiva

Amb el sol, el meu sol, sempre a la mà.

Yacht sense moll, no vaig a la deriva

Retrobo sempre el lloc on ancorar.

Espero, crec, afirmo, i de vegades

Desitjo el ritme intens de les onades

Acompassar-hi el meu i fer-lo clar.

I si pogués, amics, ai, si pogués

Treballar més per a poder després

Reposar en el repòs fet herba blana!

Un vers a flor de boca, que restés

Labiat com petita flor boscana,

La pau a prop de tots els meus rosers

Or de blat i de sol a la vessana.

La meva vida no desitja més.

MONTSERRAT VAYREDA  

HAIKU

OBRE LES MANS

PREN EL FIL DE PLATA


CAMÍ DE LLUM


 
C.COROMINAS

   





                AUTOR, ALPHONSE MUNCHE

                OBRA, PINTURA DE JIRI



                                                                       CONFESSIÓ

                                                               

                                                             Marta  Passarrodona

Si fos sincera escriuria un bolero,

i fins i tot més, un tango.

Sóc, però, catalana i,

ja se sap, als armaris familiars,

en comptes d'esquelets elegants

d'avantpassats tarambanes,

dec tenir-hi un capellà o altre,

poc avesat als sermons de vi que,

a la fi, són els únics que valen.

De no poder ser ni boleros ni tangos,

recer prendria a l'humor britànic,

o a la sofisticació d'una jueva ianqui.

O, en darrer terme, em sucaria tota

en la vehement memòria proustiana

(enterrada i com cal honorada

l'adolescent febre sartriana).

En un bolero diria: com jo t'estimo

no t'estimarà mai cap d'altra

(i ho cantaria una dona perdent

les pestanyes prop d'una copa alta).

Per a un tango escriuria:

ja mai més no podré oblidar-te

(i ho ploraria un "sanjuanino"

lleument calb i de bigoti ample).

Si fos sincera escriuria un bolero,

i fins i tot més, un tango.

 HAIKU

OBRE ELS ULLS

OBERVA L'HORITZÓ

EMPREN EL VOL. 

C. Corominas 

 




    AUTOR,JEAN FRAN´ÇOA MILLET
     OBRA, L',ANGELUS

                       Treballaré el teu cos

(Raimon)

Treballaré el teu cos 

com treballa la terra 

el llaurador del meu poble: 

amb amor i força.

I seràs tu el fruit, 

seré jo el fruit, 

serem junts el fruit. 

Tu i jo, terra i força.

I obrirem junts els camins 

que la vida ens tanca 

desesperançadament. 

Ens farem, serem junts.

En l'únic camí nostre 

-font i mar, terra i arbre-

l'únic camí cert, 

el camí de l'amor, 

el difícil camí d'amor 

on som junts tu i jo.

Treballaré el teu cos...

(1965                                                            
                                 HAIKU                           U

Flor i color

          Perfum i amor     

          Obre les mans.    

        

 C. COROMINAS

             
                 




               AUTOR MARC CHAGAL
                OBRA EN TORNO A ELLA

                   DE LA NIT I EL MAR

Nit,

porta secreta fora el pit,

no et tanca pany ni corda;

silenci que recorda,

nit, 

només voltada d'infinit.

Vé,

si tu t'avances, jo després

puc avarc ar la barca

-un àngel lleu la marca;

fes

que jo navegui sempre més.

Nit, 

amb el teu cel de fit a fit

i la humitat amarga!

Amb quina joia llarga,

pit,

alenaràs el mnot oblit!

Rar,

dintre la nit, la vasta mar

poder solcar, llibreta;

viure a ple cor, alerta,

mar     

i nit, la sal del vostre empar!

   CLEMENTINA ARDERIU
 

HAIKU

NITS BLANQUES

BUSCO EN LA BOIRA

ALBA DE LLUM.








 



 

 

   

   

AUTOR MARC CHAGAL
 OBRA EL VIOLINISTA BLAU

L'ACTE DARRER

Le dernier acte est sanglant, quelque belle

que soit la comédie en tout le reste. On jette

enfin de la terre sur la tête, et en voilà pour

jamais.

   PASCAL

Quan de vegades entro,

a poc a poc, a la petita casa

de mi mateix,

amb pas humit, a fil de matinada,

deixant a fora els arbres expectants,

un tremolor d'herba tocada

per l'esbatec del primer vent del dia,

vagits de llum,

m'adono prou

de quin desordre hi ha, quina remor,

quin moviment d'entrades i sortides

inútils, que el celler està buit

-car hom beu molt-, de restes de vianda

ja freda als plats -car hom menja a deshora,

de pressa i malament-,

que el vell fogó vessa de cendres

anteriors de focs que s'extingiren

fa molt de temps, però que no permeten

al nou cremar bé.

I mentre sec al balancí, d'esquena al dia,

penso que és hora, tal vegada,

de canviar els costums i que he d'emprendre

reformes radicals.

No sé quines, però,

car les parets estan molt primparades,

el sostre foradat, i les esquerdes

són tantes que el difícil és veure

què falla més.

No em val llavors de dir-me, recordant

glòries antigues, fetes

d'amor, les flors en un jardí, recapte

de vida i mort ensems,

que jo sóc flama

d'un ardor que no cessa,

que en mi reneix Orfeu i que he dreçat

l'arbre del cant fins a l'orella casta

d'Eurídice dient: tremolo de mirar-te,

com diré mai el teu encís?;

car temo, quan estic

així de sol i fred i desganat,

que per molt que em proclami

del costat de la vida,

quan sobre el mar llisca la barca

dominical i cau verticalment,

ferint-me, el llamp d'Apol.lo,

i una calitja d'or tremola

devant els ulls,

que en ser que em trobi dins el llit

de les darreres núpcies,

m'espantaré del fred que ha d'arribar-me

quan les cuixes de gel em tocaran,

i que em faré enrera de tot,

covardament, com l'atrapat

en una gran mentida,

i que tot jo tremolaré

i no sabré cap on girar-me

ni què invocar.

No crec en els beuratges

ni tampoc en els altres

consols.

Altra vegada sóc

quan baixo lentament al soterrani

de la petita casa

de mi mateix.

     

                                                                                                                         JOAN VINYOLI

---

    

  

    

AUTOR HENRY MATISSE

OBRA  LA DANSA

Anells d'aigua

 (Maria del Mar Bonet - Javier Mas)

Creix la lluna dins l'anell,

el meu anell d'aigua.

Com em brillarà la mà

amb la gota de rosada!

La bona tarda de pluja

ha fet respirar el jardí,

que guarda com un tresor

una gota a cada fulla.

Aniré per camins

que no tenen guarda

i m'asseuré respirant

ben a prop de les plantes.

Si sento el teu alè prop meu,

em tornaré aigua estancada,

escaleta per pujar,

flor de baladre,

roseta del roser blanc

i palmera enamorada.

M'han robat el meu anell

amb la gemma de color d'aigua.

A quina mà creixerà

la lluna que jo estimava?

Expo josefa tolrà

autora JOSEFA TOLRÁ  PINTORA I MÈDIUM

                       

LA VEU ESCRITA

LA VEU ESCRITA

Passen les hores, els dies, les setmanes.

El mes passat ja és molt de temps.

El rellotge toca contínuament l'hora.

El sol de març tot ho adoba.

(No estem amb un lleó que trepitja els ocells

i té un lloro a l'orella.)

Ara m'arrepenjo en una paret.

He fet servir d'escombra aquests poemes

per netejar racons del pensament.

Alguna vegada m'he pintat de negre,

però les frases han sortit directes

i s'han convertit en una eina

de la tenacitat contra la pega.

A partir d'un cert grau de poder

el judici moral ja no és possible.

Els interessos de les nacions

veiem que pugen sobre els drets humans.

Venen com fan les coses

i no les coses que fan.

La millor sort dels daus és no jugar-hi.

Muntanya avall tothom entra a la dansa.

No hi ha ningú que traci una muralla.

Els catalans preguntem

i els forasters no contesten.

Per això sóc dels qui creuen que l'aigua és trista.

Veig en els sorolls

la prolongació de les paraules.

Encara som lluny d'un cel sense núvols

i a la terra els déus estan en males mans.

La santa obediència al servei de qui

no és sant poc sembla una virtut.

Als llibres sagrats hi surten cucs

que s'alimenten de lletra morta.

Quan estic pensatiu m'agrada tenir obert.

No puc afegir res més

a la veritat que porto dintre.

    JOAN BROSSA

EL POETA FOU UN GRAN  ADMIRADOR DE LA PINTORA

       

   VINYES VERDES

Vinyes verdes vora el mar:

ara que el vent no remuga,

us feu més verdes, i encar

teniu la fulla poruga,

vinyes verdes vora el ma

Vinyes verdes del coster:

sou més fines que l'userda.

Verd vora el blau mariner,

vinyes amb la fruita verda,

vinyes verdes del coster

Vinyes verdes, dolç repòs

vora la vela que passa;

cap al mar blinqueu el cos

sense decantar-vos massa,

vinyes verdes, dolç repòs

.

Vinyes verdes, soledat

del verd en l'hora calenta.

Raïm i cep retallat

damunt la terra lluenta;

vinyes verdes, soledat

.

Vinyes que dieu adéu

al llagut i a la gavina

i el fi serrellet de neu

que ara neix i que ara fina ...

Vinyes que dieu adéu

!

Vinyes verdes del meu cor ...

Dins del cep s'adorm la tarda,

raïm negre, pàmpol d'or,

aigua, penyal i basarda.

Vinyes verdes del meu cor

 ...

Vinyes verdes vora el mar,

verdes a punta de dia,

verd suau de cap al tard ...

Feu-nos sempre companyia,

vinyes verdes vora el mar!

JOSEP MARIA DE SAGARRA 

AUTOR PABLO PICASSO 

TÌTOL DUES DONES

MESTER D'AMOR

Añadir leyenda

Autor, Gustav Kleimt

 Obra, El  Bes

MESTER D'AMOR

A Enric Casanoves

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa despré  s

que és sempre als llavis que l'amor perdura

    .

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada.

Deixa't besar -sacrifici fervent-

com més roent més fidel la besada

                                                      .

¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

                                                   

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar

i si et quedava enyorbesa de nou, que la vida és comptada.

Aquest poema com altres del poeta van ser musicats i cantats per la cantant     

Teresa Rebull,que va ser per mi una bona companya de viatge, quan anava al 

Monestir de SANT MIQUEL DE CUIXÁ a Praga de Conflent, petit oasi per els 

 catalans que estimaven la llengua i la cultura del nostre  país.

 JOAN SALVAT-PAPASSEIT