AUTOR, JOHANNES VERMEER
                                    OBRA, LA NOIA DE LA PERLA

                                 




                                                            marcada per la terra

                           Marcada per la terra on he nascut,

Oberta com és ella, vull ser clara.

No pretenc posseir altra virtut.

Tot el que tinc m'és prou. Adés i ara

Somnio obrir camins entenedors,

Els que tothom podrà seguir algun dia.

Retinc als ulls la força dels colors,

Respiro de la terra l'alegria,

Avanço enmig dels versos, que són flors

Tallades al jardí de la poesia.

Vull sentir-me vibrant i receptiva

Amb el sol, el meu sol, sempre a la mà.

Yacht sense moll, no vaig a la deriva

Retrobo sempre el lloc on ancorar.

Espero, crec, afirmo, i de vegades

Desitjo el ritme intens de les onades

Acompassar-hi el meu i fer-lo clar.

I si pogués, amics, ai, si pogués

Treballar més per a poder després

Reposar en el repòs fet herba blana!

Un vers a flor de boca, que restés

Labiat com petita flor boscana,

La pau a prop de tots els meus rosers

Or de blat i de sol a la vessana.

La meva vida no desitja més.

MONTSERRAT VAYREDA  

HAIKU

OBRE LES MANS

PREN EL FIL DE PLATA


CAMÍ DE LLUM


 
C.COROMINAS