Aquest poema de Salvador Espriu, em recorda les pintures de Van Gogh ,  plenes de colors llums i belle   

 sa.  

INICI CÁNTIC EN EL TEMPLE 

                                      

                                        Ara diguem la ginesta floreix, 

                                        

                                        arreu als camps hi ha vermell de roselles 

        

                                        Amb nova falç comencem a segur  

                                        

                                        el  blat  madur, i amb ell, les males herbes 

                                         Ah joves llavis desclosos després

                                         de lla foscor, si sabieu com  l'alba

                                          ens ha trigat,com és llarg d'esperar

                                          un alçament de llum en la tenebra.

                                           Peró hem viscut per salvar-vos els mots,

                                           per retornar-vos el nom de cada cosa,

                                           perqué seguissim el recta camí

                                           d'accés al ple domini de la terra.

                                            Vàrem mirar ben al lluny del  desert,

                                            desvallàvem al fond del nostre somni.

                                            Cisternes seques esdevenen cims

                                             pujats per esglaons de lentes hores.

                                             Ara diguem, nosaltres escoltem

                                             les veus del vent per l'alta mar d'espigues

                                              Ara diguem, Ens mantindrem fidels

                                              per sempre més al servei d'aquest poble.