LA POESIA DELS TEUS ULLS

Molt sovint, quan ve la nit, 

se m’emporta una fada: 

la bellesa dels teus ulls 

- negre intens sobre mar blanca - 

sempre incerts a la mirada. 

I així, gelós, vaig desfent 

cançons que m’acostin a ella. Però... 

La poesia dels teus ulls 

sé que no la podré escriure, 

cada vers que jo trobés 

en el paper se’m moriria 

del dolor de no ser prou fidel. 

 

Però sé que no m’he de cansar 

de buscar aquell llenguatge amic 

que m’acosti a la poesia dels teus ulls, 

malgrat que no la pugui escriure  
, 

però així lluitaré amb mi, 

esperant sempre una albada, 

àvid de sorprendre la teva mirada. 

       
                                                                     LLUÍS LLAC


                                                                             HAIKU

                                                                        SOMNI DE MAR
                                                                        BELLESA GLAUCA
                                                                        SILENCI D'AIGUA.
                                                             


                                                       
                                                                                  C. COROMINAS